Obro un nou espai al blog anomenat Recomanacions. Des d’aquí us aniré ensenyant, des de la
distància personal, les coses que més m’agraden i que trobo més interessants per
compartir.
 |
| Imatge extreta de Google Images |
Començo amb el
programa de TV3 Terreny personal. Sempre m’han agradat les persones que
mantenen una relació estreta amb la seva terra. Vivim en un món globalitzat que
lluita per anul·lar les diferències i per propugnar una cultura de masses.
Certament, això té molts avantatges: la lliure circulació de béns, de diners,
de persones, l’eliminació de fronteres... podem gaudir, des de casa, d’una
pel·lícula asiàtica, del menjar japonès, i d’un quimono autèntic comprat al centre
comercial de la cantonada. Tots mengem pizza. Anem al cine el diumenge a la
tarda. I qualsevol producte és al nostre abast. D’altra banda, la globalització
s’ha criticat molt, a pesar de les comoditats que ens ha donat i a les quals
estem acostumats.
 |
| Imatge extreta del facebook del programa |
Però jo vull
parlar-vos del moviment contrari, que darrerament s’ha anomenat “glocalisme”.
Designa el sentiment d’una persona de pertinença a un poble, a un lloc, a un
paisatge, a nivell micro, que no coincideix amb els mapes oficials. La
identificació amb una porció de món que és teu, amb què tens una relació
intensa. Em sembla molt molt interessant, i sobretot, molt natural. Encara hi
ha molta gent, arreu i també a Catalunya, que se sent de la seva comarca, del
seu petit poble, tant si hi viu com si és lluny i somia en tornar-hi. Són
territoris sentimentals, petits racons amb un gran valor emocional.
 |
| Imatge extreta del facebook del programa |
A Terreny
personal se’ns presenten pagesos, pastors, pescadors, i gent d’altres
professions que no podríem arrencar de la seva terra. Jo estimo Lleida, i el
meu poble, Ivars d’Urgell, i l’estany... em fan qui sóc. Em reconec a mi
mateixa en els testimonis del programa. A més, la sèrie em fa enamorar-me del
meu país: Catalunya. Quina gent, quins paisatges! Ens en podem sentir
orgullosos. Permeteu-me apropiar-me de la música que tria el programa per als
seus capítols com a banda sonora del blog. Una mescla eclèctica de ritmes, llengües
i cultures diverses, que va molt amb la meva personalitat. Perquè tant com
m’enamora allò meu, la diferència m’atreu i em fa créixer.
 |
| Imatge extreta del facebook del programa |
El programa té dotze capítols. El de
la Segarra és molt especial, però us deixo amb el primer que vaig veure, el de l’Empordà,
preciós. N’extrec, sens dubte, la reflexió que la natura no és mai avorrida. Gaudiu-ne!