Entrevistes lingüístiques (II)

Arriba el torn de la segona entrevista. Em trobo amb el Nelson al claustre de les Heures, on em rep força animat i amb ganes de parlar de llengües.

Entrevista a Nelson Sindze

El Nelson té vint-i-tres anys i és de Bafoussam, al Camerun. És llicenciat en Estudis Ibèrics per la Universitat de Yaoundé, en l’especialitat de literatura i cultura hispàniques. Actualment és a Lleida preparant la seva tesi doctoral.

M: Hola, Nelson. Com va?

N: Molt bé, gràcies!

M: Comencem l’entrevista. Quant fa que vas venir a Catalunya?

N: Fa exactament un any i vuit mesos.

M: T’hi trobes bé?

N: Sí, la veritat és que sí. Penso que aquí hi ha més possibilitats d’integració si parles català. Des que estic a Lleida, només visc amb catalans, i sempre s’han portat molt bé amb mi, sempre hi ha hagut una bona entesa. Els meus millors amics són catalans!

M: Has après català molt ràpid. Què ha fet que l’aprenguessis tan ràpid?

N: Primerament, l’amor per les llengües, i també la necessitat d’aprendre’l. Quan em van dir que venia a Lleida, em vaig adonar que Lleida estava a prop de Barcelona, a Catalunya, i la primera cosa que vaig fer és posar-me a aprendre català pel meu compte, per Internet. Em vaig baixar uns quants fitxers i àudios. La Viquipèdia té una bona eina per això, un curs de català en 23 lliçons, disponible en nivell A1 i B1. Està molt bé. Jo vaig fer el nivell A1, sol, i quan vaig arribar aquí, em vaig inscriure al curs d’A1, ja que tenia l’oportunitat, com a estudiant d’intercanvi, d’inscriure-m’hi gratuïtament. I em vaig posar a llegir els diaris en català, a llegir en català, intentant posar-me a la pell d’una persona d’aquí. I a poc a poc l’he anat aprenent. Ara parlo força bé no?

M: O i tant! Més que bé. Ha tingut alguna influència el català en la teva adaptació?

N: Sí, penso que sí. Això passa amb totes les llengües, amb totes les cultures i comunitats. Si parles la llengua d’una cultura, la integració és més fàcil, les persones t’accepten més fàcilment perquè pensen que tens interès en la seva cultura, la seva llengua, la seva manera de ser. Penso que aquest ha estat el meu cas. Se m’han obert moltes portes, per persones que he conegut, o moltes facilitats, a Catalunya, perquè puc expressar-me en català. Definitivament, sí que m’ha ajudat en la integració.

M: Has tingut algun problema parlant català?

N: Jo he tingut problemes perquè no em parlaven en català. Com que estava en un procés d’aprenentatge, jo volia practicar el meu català a tot arreu, i no hi havia gaire gent que s’oferís per practicar oralment. A banda del meu company de pis, a fora, quan estava amb gent, sempre em començaven a parlar en espanyol, i és una cosa que no m’agrada, perquè penso, si som a Catalunya, parlem el català, i després l’espanyol, no? Això no ajuda cap estranger a ser a prop de la llengua catalana.

M: Tens raó. I parlant castellà, has tingut algun problema?

N: No, perquè ja portava set anys aprenent el castellà i no hi ha hagut cap conflicte, no.

M: Com veus la situació lingüística a Catalunya?

N: Jo penso que Catalunya té el mateix problema que tenen tots els països del món: posar-se a aprendre l’anglès i posar-lo per sobre de la resta de llengües. Què passarà? Que quan tothom parlarà anglès, d’aquí cinc anys, quan Xina serà la primera potència mundial, tothom es posarà a aprendre xinès. Quan ens dedicarem realment a aprendre català? He vist moltes activitats de promoció en anglès, moltes més que en català. Això fa que una llengua ja de per sí trepitjada per la Constitució Espanyola mori més ràpidament. La diferència entre l’anglès i el castellà és que l’anglès és “in”, és “fashion”. Tothom en vol aprendre. Quant al català, hi ha realment una reivindicació, la gent no vol que l’hi prenguin, però s’està deixant menjar per l’anglès perquè s’ha de ser “in”, s’ha de ser “fashion”, modern.

M: Vols dir que l’anglès, com a llengua estrangera, realment entra en competència amb el català?

N: Jo penso que sí. No és una llengua que es parla cada dia, però tenim molta documentació en llengua anglesa... per què no fem traduccions? Perquè tenim alumnes competents en anglès, “ja no cal”; però al final, en una biblioteca tens un 50% de material en anglès i un 50% en llengües internes, i no hauria de ser així, sinó que hauria de ser 30% contra un 60%, respectivament. Jo tinc aquesta por, treballo com a auxiliar de conversa i he notat això. La última llei que ve des del govern central, diu que l’alumne ha de tenir un B1 d’anglès, un First per aprovar la carrera. No cal, no cal! Jo penso que no hi ha cap anglès que s’interessi realment per aprendre una llengua estrangera. Per què hem de forçar l’alumne a acabar el seu cicle educatiu amb això?

M: Per últim, m’agradaria que em parlessis de la situació lingüística a Camerun.

N: A Camerun tenim dues-centes trenta llengües, i totes són considerades minoritàries. El francès i l’anglès són les llengües principals, oficials. Mira, això és el que penso, i t’ho comparo amb el català: què ha passat, amb el temps? En la meva llengua tenim paraules que gairebé han estat substituïdes del tot per paraules angleses o franceses. Per exemple: per dir gràcies, tothom diu merci, en comptes de matoun kua; per dir, que aprofiti, diuen bon appétit, però és asansho en la meva llengua. Tant parlar francès i anglès està fagocitant les llengües maternes. És aquesta organització social la que ha permès que es doni una força inexistent a les llengües maternes.

M: L’anglès i el francès són llengües colonials.

N: Sí, des de fa mes d’un segle. Les llengües maternes han sobreviscut fins ara. Però al carrer, arriba un moment que la població decideix fer una ruptura, i es crea una nova llengua a partir de la llengua de colonització.

M: Un pidgin?

N: Sí, un pidgin i ara un crioll. Tenim el francanglès, una mescla de francès, d’anglès, i de llengües maternes, i això és el que es parla al carrer.

M: I en els àmbits formals?

N: Francès o anglès. El problema de les llengües locals és que no s’escriuen, i això podria fer que desapareguessin. Estic preocupat perquè això li pot passar també a la meva llengua, el fussep.

M: Hi ha moltes llengües, com el fussep, que estan en perill d’extinció. Moltes gràcies per l’entrevista, Nelson.